Hi havia una vegada un home que per les seves idees va passar vint-i-tres anys a les presons franquistes, amb dues condemnes a mort i tot tipus de tortura i vexacions. La presó va arribar a ser casa seva, escrivia poemes i la gent que el visitava els memoritzaven i un cop fora els publicaven. Quan l'any 1962 el van indultar confessa que no estava preparat per a la llibertat. Llavors tenia 42 anys i va ser com néixer de nou. Hi havia moltes coses que no havia fet mai i aquella primera nit va voler saber què era el sexe amb una dona. I la va buscar pel carrer, comptant que li pagaria els serveis. Estava molt nerviós i la prostituta li va dir que a la seva edat no li tocava aquell estat febril. Ell li va explicar que era la primera vegada i els motius de ser encara verge. Al final, la dona no li va voler cobrar. Més endavant aquest home seria amic d'Allende, de Saramago, de Neruda... Va continuar lluitant contra el franquisme sense deixar la poesia. Des fa uns anys no para de rebre homenatges, i ell els accepta tots perquè es considera un representant dels milers que van deixar la pell sota la dictadura franquista. Ara, acaba de publicar les memòries, Decidme como es un árbol, i Almodóvar s'ha quedat els drets per fer-ne una pel·lícula. Aquest home es diu Marcos Ana i dilluns li van donar el premi Christa Leem 2008, que cada any atorga un col·lectiu, o, si voleu, un lobby, anomenat Un dels Nostres, presidit per l'agitador cultural Joan Estrada. Marcos, als 88 anys, diu que l'única venjança que pot voler és que algun dia triomfin els ideals pels quals va lluitar.
ARTICULO PUBLICADO EN EL DIARIO EL MUNDO
EL PERIODICO
La cultura catalana premia al poeta comunista Marcos Ana
MARTA CERVERA
El antiguo Ritz abrió excepcionalmente sus puertas el lunes por la noche para acoger la tercera edición del Premio Christa Leem, que otorga Un dels Nostres, un lobi comprometido con la cultura presidido por Joan Estrada. El acto congregó a gente muy diversa. Desde cantantes como Loquillo y Lídia Pujol, hasta diseñadoras de lujo como la peletera Elena Benarroch.
Marcos Ana, poeta comunista que sobrevivió 23 años en las cárceles franquistas, de donde salió a los 41, recibió el Premio Christa Leem por "ser nuestra memoria y nuestra dignidad", destacó Estrada. José Pérez Ocaña, pintor e inigualable figura de la Barcelona canalla de los años 70, también fue homenajeado en el 25 aniversario de su muerte. "Me parece vergonzoso que no se haya hecho aún una exposición antológica de su última obra. La Barcelona de hoy no es la de Ocaña porque los responsables de Cultura no tienen ninguna sensibilidad", declaró el hermano gemelo del artista al recoger el galardón de manos de Carles Martí, exconcejal de Cultura del Ayuntamiento y actual primer teniente de alcalde."Acepto el reto: la montaremos", se apresuró a contestar Martí ante los aplausos del público. Aunque muchos presentes en el acto como Nazario, artista amigo de Ocaña, no acababan de creérselo ya que Ferran Mascarell, cuando era responsable de Cultura, prometió lo mismo en el 2002 y no hizo nada. "Hace años monté todo el proyecto y después me percaté que el Ayuntamiento ni siquiera la tenía prevista. Ahora hay otros lugares donde sí hay interés", explicó Nazario.
Marcos Ana, cuyo nombre real es Fernando Macarro, se emocionó al recibir el premio. "Solo soy otro más de muchos otros" dijo en referencia a otros que como él sufrieron y lucharon en cautividad. Pedro Almodóvar, que llevará al cine su libro autobiográfico Decidme cómo es un árbol, que no pudo acudir a la entrega y envió una carta que leyó la actriz Loles León.
EL PAÍS - Barcelona 28/05/08
El Ayuntamiento se compromete a hacer una antológica de Ocaña
Martí aceptó el reto tras la queja de un hermano del artista
"Quiero decir que es vergonzoso que el Ayuntamiento de Barcelona no haya hecho una exposición antológica sobre mi hermano. ¡Desde la muerte de la concejal Maria Aurèlia Capmany [en 1991] toda la sensibilidad ha desaparecido!". Jesús Pérez Ocaña, hermano gemelo de José, el artista fallecido hace ahora 25 años, se quitó una espina de encima y los comensales reunidos en el hotel Ritz prorrumpieron en aplausos. Carles Martí, primer teniente de alcalde del Consistorio, se vio entre la espada y la pared y, acertó a decir: "Asumo el reto y la haremos".
La noticia en otros webs
• webs en español
• en otros idiomas
El poeta Marcos Ana recibió el premio Christa Lem de Uno de los Nuestros
El lobby Uno de los Nuestros, un colectivo formado por diferentes profesionales del mundo de la cultura y el deporte que tienen en común ser de izquierdas, entregó el martes por la noche el III Premio Christa Lem a Marcos Ana, el poeta comunista que pasó 20 años en prisión y 14 en el exilio. Y no quiso desaprovechar la ocasión para rendir un tributo a Ocaña, el artista sevillano enamorado de la Barcelona de los setenta, la Barcelona de los prostíbulos, de los chulos, del Petit Paris, como él decía, y a quien le inspiraba para dar lo mejor de sí mismo hasta una mujer sentada encima de la basura comiendo una rodaja de sandía, como le dijo en una entrevista que le hizo Terenci Moix y que se pasó en vídeo.
La familia de Ocaña agradeció el gesto y quiso decir que Barcelona aún no ha visto nunca sus últimas 30 obras cuando experimentaba con acrílico sobre papel de embalar, aunque Ferran Mascarell, ex concejal de Cultura, se comprometió a hacer una exposición después de la antológica de Nazario en la Virreina en 2002. Ahora, el medio millar de obras de Ocaña están en Cantillana (Sevilla), a la espera de ser instaladas en un hospital de estilo mudéjar, reconvertido en museo.
Bajo un ángel de Ocaña con la bandera republicana, Marcos Ana, de 88 años, aguardaba a que Joan Estrada, presidente del lobby, le concediera el premio. Con un humildad sobrecogedora, Marcos Ana, que conoció en prisión a Miguel Hernández y fue amigo de Rafael Alberti, dijo que no merecía tanto. El ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo le definió como "un excelente demócrata y excelente comunista" y la actriz Loles León le leyó una carta de Pedro Almodóvar, que quiere rodar una película sobre su vida. Superado por el agasajo, dijo que la distinción no era sólo para él, sino para todos los compañeros que con él sufrieron la cárcel y el exilio. "No tengáis piedad de mí. He tenido la vida que he querido. Hasta la etapa de la cárcel la considero hermosa", dijo, para acabar de pasar la noche feliz charlando con la cantante Lidia Pujol.
(El presidente de Un dels Nostres, Joan Estrada, felicita al poeta Marcos Ana // JORDI PLAY)LA VANGUARDIA
PULSO CIUDADANO
El escritor comunista Marcos Ana
recibe el premio Christa Leem
BARCELONA. El poeta y escritor comunista Marcos Ana recibió el lunes en Barcelona el premio Christa Leem, que, en recuerdo de la stripper y pionera de ese arte en la Barcelona de los setenta, anualmente concede el grupo Un dels Nostres, que preside el animador cultural Joan Estrada. El citado lobby cuenta entre sus miembros con personajes del mundo del cine, el teatro, la música, la política o el periodismo. El escritor y político Marcos Ana, seudónimo de Fernando Macarro Castillo, nacido hace 88 años en Alconada (Salamanca), fue miembro del Partido Comunista y después de la Guerra Civil pasó 23 años en cárceles franquistas. En el acto, celebrado en el hotel Husa Palace, también se reconoció la obra del artista y pintor Ocaña, quien desde 1971 y hasta su muerte en 1983, fue uno de los personajes más singulares de la Barcelona transgresora. El representante del Ayuntamiento, Carles Martí, prometió expresar al consejo municipal el interés de que se reconozca oficialmente la figura de Ocaña. / R. Wirth
EL PUNT Marcos Ana i el petit París d'Ocaña
El «lobby» Un dels Nostres agermana el presoner polític comunista amb la llibertat del pintor
La contra. JORDI BORDES.
El record de Christa Leem, musa del lobby Un dels Nostres, ha agermanat la vida intensa de Marcos Ana amb el profund record del pintor Ocaña. Si el primer és bandera de la dignitat dels comunistes demòcrates després de sumar 23 anys de repressió ininterrompuda a les presons franquistes, l'altre és un dels elements indispensables de la Barcelona de la Transició, aquella que es movia amb espontaneïtat i desvergonyiment de la Rambla al port. Per Ocaña, de la mort accidentada del qual farà 25 anys, aquell curt passeig era el seu «petit París». Des de la plaça Reial, l'artista va anar abandonant la brotxa per passar als pinzells. Tenia una actitud vital pensada per donar a conèixer la seva pintura naïf, de treball constant. Era una llibertat encomanadissa. Marcos Ana, per la seva banda, assegura que els seus anys de presó (que sovint se'ls descompta del seu marcador vital, que puja a 82 primaveres) també els recorda amb llibertat. Tot i patir sobre els seus ossos dues sentències de mort, tortures i molta gana. Dilluns a la nit, en un luxós saló de l'Hotel Palace de Barcelona (l'antic Ritz que els anarquistes van convertir en un menjador popular i un hospital) el qui va fundar el Centre d'Informació i Solidaritat amb Espanya (CISE) a París exclamava una reveladora llibertat, també quan era a la presó: «No em compadiu, he tingut la vida que he preferit.» Christa Leem, Ocaña i Marcos Ana, tres noms amb biografies dispars que coincideixen en la seva ànsia de llibertat. De compromís amb la llibertat.
L'exjutge Carlos Jiménez Villarejo feia bona la tesi de Machado quan, el 1938, anunciava que militarment la República havia estat derrotada però que humanament era la guanyadora. Per Villarejo, Marcos Ana és un bon exemple que «tot i l'aparent derrota» ha resultat guanyador per haver mantingut la dignitat d'un home lliure tot i haver passat llarg temps a presidi. El mateix Pedro Almodóvar, que té interès per fer una pel•lícula a través del seu testimoni, va redactar-li una carta emotiva. Es veu que, des de la distància, el director el cinema manxec va seguir la vetllada, fil per randa, gràcies als missatges de mòbil d'Elena Benaroch, un nom que s'intueix cabdal al Madrid roig d'aquest segle XXI, i que reforçarà la branca madrilenya de l'Un dels Nostres, un grup impulsat fa cinc anys per l'agitador cultural Joan Estrada. Marcos Ana (el sobrenom del pres polític Fernando Macarro, resultant de combinar els noms dels seus pares) estava astorat, tot i portar dècades rebent homenatges i elogis (que ell comparteix amb els seus companys: «Els dic els herois foscos») per la seva humanitat.
També José Pérez Ocaña, l'Ocaña de la Rambla, va rebre un emotiu homenatge. Jesús, el seu germà bessó, no es va estar de denunciar l'oblit municipal: el 2002 el llavors regidor de Cultura, Ferran Mascarell, es va comprometre a muntar una exposició sobre el seu germà, un dels símbols de la Barcelona canalla. Carles Martí, actual primer tinent d'alcalde, regidor de Cultura que va substituir Mascarell i membre d'Un dels Nostres, va recollir el guant. Al matí del dia següent ja havia trucat a l'actual regidor, Jordi Martí, i aquest confirmava que, tot i la desconfiança de Nazario (qui va arrencar l'anterior compromís) es buscarà un espai per recuperar la darrera obra de l'artista que, efectivament, ha passat desapercebuda als ulls d'aquesta Barcelona políticament correcta d'atracció turística. Ocaña avui es quedaria gelosa al seu petit París, un racó protegit per Un dels Nostres, que també suma Marcos Ana i Lídia Pujol com a nous fixatges.
EL AVUI
Marcos Ana recull el premi Christa Leem
Teresa Bruna
Marcos Ana, Ocaña i Christa Leem van protagonitzar dilluns l'acte d'entrega del Premi Christa Leem 2008, de part d'Un dels Nostres, el col•lectiu nascut a partir del No a la guerra i format per professionals del món de les arts, la cultura, l'espectacle i la política.
Marcos Ana, escriptor, poeta i revolucionari permanent, va passar 23 anys a la presó franquista. Avui en té 88 i Almodóvar està preparant una pel•lícula sobre el seu llibre biogràfic Decidme cómo es un arbol. Ocaña va morir després d'una vida de lluita i marginació, de ser un dels responsables de la immensa qualitat de la Barcelona dels 70, i quan havia assolit la maduresa artística que havia de seguir la seva etapa naïf. I Christa Leem, presentada en societat per Joan Brossa, va morir després de renovar les arts parateatrals. Tenen en comú la lluita per les llibertats.
L'acte, presentat per l'actriu Rosa Andreu, va ser un cúmul d'emocions que va assolir el clímax quan Marcos Ana va rebre el premi de mans de Joan Estrada, president del col•lectiu: "No he de fer pena a ningú, he viscut la vida que vaig triar". Va coincidir amb Loles Leon en el fet que la movida de Madrid va començar a Barcelona: "Als 70 Barcelona va sortir al carrer, va pujar als escenaris, va ser més espontània". I va dedicar el premi als seus companys de lluita: "Sempre estan amb mi. Defujo els homenatges perquè em considero massa privilegiat enfront dels que també van ser torturats. Però hi ha molta qualitat aquí, aquesta nit".
Un altre moment especial va ser quan el germà bessó d'Ocaña, amb l'espontaneïtat dels que han de buidar el pap, va dir: "Agraeixo la presència aquí dels que eren a prop nostre quan va morir el meu germà: Nazario, Alejandro, Jesus Garay... Però la Barcelona d'avui no el coneix. Des de la mort de Maria Aurèlia Capmany, cap polític ha tingut cap mena de sensibilitat envers la seva obra". Carles Martí va "acceptar el repte".
Més emocions quan Loles Leon va llegir una carta d'Almodóvar a Marcos, disculpant-se per no ser allà. Deia, entre altres coses: "Vull fer-te moltes preguntes abans de convertir-te en personatge. Ets la persona més important que he conegut".
